Aquest va ser el bloc de treball per a les persones participants en el Seminari "collaboratio" sobre Territoris Socialment Responsables - 2 de maig del 2007 al Saló d'Or del Palau Maricel de Sitges
Aquest seminari està integrat per un panel altament rellevant de les diferents iniciatives que conformen la societat i el mercat a Catalunya. Totes són organitzacions amb criteri i bones pràctiques sobre Responsabilitat Social.
Davant el repte de començar a omplir de contingut i desenvolupar un marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables, ens cal partir de la vostra visió.
Dues setmanes abans, rebreu una documentació amb aquells aspectes que com a punt d'arrancada conformen el marc conceptual dels TSR. Us demanarem que pugueu ponderar-los (què s'hi adequa més, què no tant...) segons la vostra opinió ja sigui personal o corporativa.
En el seminari ho valorarem i podrem disposar d'uns primers punts de vista consensuats multilateralment. A partir d'aquí, ho treballarem en d'altres territoris d'arreu del món, per tal d'avançar en un marc comú.
Alhora, promourem que del seminari pugui sortir-ne una declaració conjunta fent una aposta pels Territoris Socialment Responsables!
Qui som
Associació per a les Nacions Unides
Col·laboren
I sobretot cadascun dels participants, amb la seva implicació! D'altra banda, tal com indiquem en la presentació (power point), hem suggerit a cada participant un aportació de 50€ a l'ANUE com a col·laboració a les despeses
El Palau Maricel va ser construït el 1910 per encàrrec del mil·lionari nordamericà Charles Deering (1852-1927). El palau es dreça sobre un conjunt de cases de pescadors que vorejaven el carrer Fonollar, i l´antic Hospital de Sant Joan. L'hospital va ser fundat el 1326 per Bernat de Fonollar, majordom general del rei Jaume II d'Aragó i primer senyor particular de Sitges. Durant el segle XIX va ser engrandit i remodelat.
A causa del diferent origen, el edificis que componen el conjunt de Maricel, sense ser heterogenis, no responen a una estricta simetria.
L'antic Hospital de Sant Joan es va unir amb els casalots del carrer Fonollar mitjançant un pont. Al mateix temps, aquests casalots van ser reformats interiorment per fer-ne un edifici únic. Un corraló enllaça el Baluard amb la plaça de l'Ajuntament per entremig d'aquestes cases. Els sitgetans, d'ençà de l'aparició de Deering, l'anomenaven irònicament La Quinta Avenida.
Com El Cau Ferrat, el Maricel no mostra un exterior ostentós. Més que no pas un palau vol semblar una casa major de poble. L'interior també està presidit per l'austeritat. La part de mar estava reservada a les habitacions de la família Deering. La part de terra, a la col·lecció, que es volia que fos una col·lecció viva. Cada objecte havia de continuar fent la funció per a la qual havia estat creat. A l'entorn de dos grans espais, el saló Daurat i el saló Blau, concebuts com a salons de reunió es distribuïen les col·leccions de brodat, ferros forjats, vidres, mobles, tapissos i pintura antiga i moderna que Deering havia reunit per Espanya, salvant moltes d'aquelles peces d'una destrucció segura.
El gran saló de Maricel es va inaugurar el 18 d'octubre de 1912. Utrillo hi va fer una conferència i s'hi van exhibir les adquisicions d'obres d'art que Deering preveia de situar al palau. Però Maricel, al contrari que El Cau Ferrat, no estava destinat a resistir el pas del temps. El 1912 Deering va tornar al seu país i es va endur una bona part de la seva col·lecció.
Actualment, els salons del palau Maricel i les seves terrasses, decorades amb ceràmica popular, s'utilitzen per fer recepcions i congressos. La part de Mar conté el Museu Maricel, que disposa de diverses col·leccions relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'art.
Font: www.diba.es/museus/sitges.asp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada