8.5.07

Persones i organitzacions es poden adherir al Manifest per uns TSR

Durant l'acte de presentació del Manifest per uns Territoris Socialment Responsables que ha tingut lloc aquest matí a Sitges, presidit per l'alcalde Jordi Baijet, i amb les intervencions d'ANUE, Responsabilitat Global i l'ADEG, s'ha fet una crida a totes les persones i organitzacions que comparteixin els principis que s'hi expressen que hi formulin la seva adhesió:
Adhesió al Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables
Organitzacions de tots els sectors, públic, privat i social, estan convidades a adherir-s'hi així com professionals i persones a títol individual.
Aquesta és la primera iniciativa relacionada amb Territoris Socialment Responsables que permet l'adhesió a un manifest. La intenció és donar rellevància al concepte i posar damunt la taula els elements que es plantegen en el document, alhora que puguem sumar esforços i tenir una base on compartir idees, reflexions, propostes i bones pràctiques.

7.5.07

Manifest i Conclusions

Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat)
www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)

Podeu accedir al document de Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat)
www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)

Roda de Premsa per a presentar el Manifest

L’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, ens ha brindat l’oportunitat de fer una roda de premsa aquest dimarts 8 de maig a les 10’30.

Us prego que ens disculpeu la precipitació però la presència de l’alcalde en aquestes dates no era senzilla i hem mirat de lligar-ho amb la millor voluntat per part de tothom i entenent que era molt positiu per la iniciativa que el màxim representant d’un territori local hi prestés el seu suport.

Aquesta roda de premsa serà presidida pel mateix alcalde i serà una oportunitat perquè l’Ajuntament de Sitges mostri el seu compromís amb aquestes reflexions. També hi haurà l’ANUE (Ass.per a les Nacions Unides), com a entitat organitzadora, i l’ADEG (Ass.Empr. Garraf-Penedès), com a representant de l’empresariat local. D’aquesta manera garantim que els tres sectors hi siguin representats. Si algú més vol ser-hi present, us preguem que ens ho indiqueu i ho acabem de lligar!

Jordi Baijet, alcalde
Àngels Mataró, dir. ANUE (Ass.per a les Nacions Unides)
Marcel·lí Ferrer, ADEG (Ass.d'Empresaris del Garraf-Penedès)
Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global

També han confirmat que ens acompanyaran a la roda de premsa:
Mònica Miquel, consellera comarcal Garraf
Salvador Guasch, ACCID (Ass.Cat. de Compt. i Direcció)

4.5.07

Proposta de Conclusions i Reflexions

Introduïm les propostes que heu anat formulant: en verd les que s'accepten des de la ponència si no hi ha cap altra consideració; en vermell les que d'entrada preferim no incorporar i que us demanem altres opinions.

1. Introduir el concepte de Territori Socialment Responsable ha de servir per a enfortir l’enllaç entre les múltiples Responsabilitats Socials de cadascuna de les parts i els reptes del territori. No interessa tant una definició estàtica com un model que permeti monitoritzar i ajudar a definir les diferents orientacions que l’RSE pren. Un TSR es desenvolupa a partir de quatre processos centrals, cadascun dels quals aporta un retorn diferent en el temps: processos de gestió de l’RS de totes les parts, processos de diàleg entre les parts, processos d’innovació socialment responsable en la creació de valor, processos d’atribució de l’RS al territori.

2. Les polítiques d’RSE de cada país responen a les necessitats i reptes del territori, formen part d’una estratègia per a aconseguir uns objectius. Cal objectivar quins objectius es pretenen amb un Territori Socialment Responsable.

3. Les relacions entre iniciatives diverses es troben molt condicionades pels interessos de cadascuna de les parts, fet que de vegades dificulta l’oportunitat de dialogar més obertament, expressar els punts de vista sobre els reptes col·lectius, aproximar les diferents cultures organitzatives, millorar les sinèrgies i trobar vies de col·laboració. Calen espais que ho facilitin. (aquest punt s'ha refet lleugerament, eliminant la referència al tercer sector perquè era redundant amb el punt 10)

4. Quan els dirigents del tercer sector es formen en escoles de negoci els parlen de competitivitat i negociació, i no apareixen els termes ‘ser competent’ i cooperació. En els TSR no n’hi ha prou amb negociacions en què ‘jo guanyo’ i ‘tu guanyes’, també hem d’atendre l’impacte en els altres: ‘els altres’, els que no tenen veu, també hi guanyen? En un TSR ens hem de referir al "triple guany" o “triple win”: jo hi guanyo, tu hi guanyes, el territori (en lloc de l'entorn) hi surt guanyant!

5. Moltes empreses, i especialment les pimes, tenen bones pràctiques en el camp de l’RSE que no són conegudes ni en el seu entorn més immediat i de vegades, la mateixa empresa no fa cap esforç per a divulgar-les. Ajudar-los a divulgar les bones pràctiques no solament els ajudarà a posar-les en valor sinó que actuarà com a factor d’arrossegament per a d’altres del mateix o d'altres territoris (no incorporat perquè ja queda implícit).

6. Una de les maneres que té l’RSE d’anar estenent-se en el territori és a través de la cadena de proveïment i de subcontractació, però no tothom té prou força per a fer prevaler el model. El paper de les grans empreses i del sector públic és fonamental per a incorporar l’RSE en les cadenes de proveïment i subcontractació. Els codis ètics, les clàusules socials, la compra pública ètica... són eines fonamentals per a un TSR. La introducció de l'RSE 'cadena amunt' més enllà del propi territori és una gran oportunitat per a estendre el compromís amb els principis democràtics, els drets humans i la sostenibilitat en aquells països més deficitaris en aquestes matèries.

7. El concepte de Responsabilitat Social ens parla d’aliances i partenariats per a maximitzar els resultats globals. Traduït al territori algú ha de liderar aquests processos. Les diferents parts han d’acceptar la pluralitat de lideratges, i que en cada projecte o procés hi pugui haver un lideratge que no necessàriament ha de correspondre sempre als mateixos o als més forts.

8. Les nostres societats acullen múltiples problemes que estan marcats per una gran complexitat, la qual comença per unes causes multifactorials difícils d’abordar des d’una única iniciativa. La Responsabilitat Social aplicada al territori ha d’ajudar a donar resposta als reptes complexos, sense reduir la complexitat sinó integrant-la en la mateixa solució cercant la complicitat, les sinèrgies i la innovació social. Algunes propostes com les que estem posant damunt la taula, sovint des de les empreses es poden veure com una moda passatgera. Cal saber transmetre-ho bé, valent-se d’un llenguatge comprensible per a les empreses i amb coneixement de bones pràctiques que demostrin que no es tracta d’una moda.

9. En el cas de les Universitats i centres acadèmics, l’RSE també és un repte, però que pren més força per la necessitat de transmetre als futurs professionals valors humanístics i sobre com assumir professionalment la Responsabilitat Social. Per la importància que pren, podem parlar d'RSU (Responsabilitat Social de les Universitats).

10. El sector no lucratiu està fent un gran progrés i a Catalunya s’ha estructurat a partir de la Taula del Tercer Sector que representa un 1% del PIB. És un sector amb capacitat de diàleg, d’aportar solucions i d’establir estratègies col·laboratives però que es troben que la realitat de l’RSE va per darrera dels discursos i que els és molt difícil de dialogar. Assumeixen que tenen reptes propis als que van fent front però lamenten que el diàleg amb els altres queda molt condicionat per les urgències de finançament. Caldria fomentar marcs de trobada i de diàleg amb major profunditat per travar possibles aliances i desenvolupar capacitats i sinèrgies que reforcin el territori.

11. Pràctiques com el Voluntariat d’Empresa (o Corporatiu) sumen els punts de vista de les ONGs, de les empreses i de les persones i tenen un especial interès per a un TSR en la mesura que no solament fan una acció social o milloren els valors de l’empresa, sinó que faciliten que les persones que conformen una empresa i també els seus nivells directius es posin al servei de la comunitat i facilitin la capacitat de desenvolupar una millor entesa entre sectors i interessos.

12. El multilingüisme suposa un repte per a moltes organitzacions alhora que, en el cas de Catalunya, el repte de la cohesió social i la integració dels nouvinguts també té en la llengua un canal fonamental. Per això avui indubtablement la matèria lingüística té rellevància dins el concepte de l’RSE i caldria que fos més àmpliament considerada. Com a estratègia d'una organització socialment responsable, la política lingüística corporativa és la que conjumina l’ús de les llengües de treball o funcionals de l’organització amb el de les llengües del territori on presta serveis. Des d’un punt de vista de la cohesió social, el paper de les empreses pot ser fonamental per a ajudar a fer front al repte de la plena integració a la societat d’acollida.

13. En un TSR la incorporació de la Responsabilitat Social s’ha de produir en totes les organitzacions, fins i tot en el petit comerç, les microempreses, els professionals, ja que això ajuda a assumir col·lectivament el repte de millorar la societat.

14. Algunes organitzacions empresarials fomenten de manera rellevant les bones pràctiques i el compromís amb l’RSE. El seu rol és clau de cara a mostrar a les empreses, i especialment a les Pimes, el valor que aporta l’RSE i el retorn que té per al territori i per a les pròpies empreses.

15. El paper dels mitjans de comunicació és central de cara a poder divulgar l’RSE però per a això també cal que aquestes organitzacions assumeixin internament la gestió de la seva pròpia RSE. Els mitjans de comunicació poden suposar un factor d’arrossegament molt rellevant i pot accelerar les actituds corresponsables per part de la ciutadania.

16. Les caixes d’estalvis han anat recuperant el seu discurs fundacional i han anat incorporant l’RSE com una pràctica no vinculada només a l’Obra Social sinó al conjunt de l’entitat financera. La seva capacitat d’afavorir la innovació social, cercar l’eficiència i fomentar la participació de diferents parts les configura com un actor clau en la construcció d’un TSR.

17. En els territoris locals, el sector públic hi ha de tenir un paper clau en el lideratge, ja que articula de manera molt propera les necessitats i reptes de la societat i pot facilitar el diàleg entre les parts. Es planteja que el rol s’ha de basar més en el lideratge i facilitar la introducció de nous valors que un paper normatiu i d’obligatorietats.

18. Algunes organitzacions concerten interessos en el territori, actuen com a punt d’encontre de diàleg i fomenten línies comunes a partir de plans estratègics o altres accions. La implicació i confiança que hi tenen els diferents sectors els dóna una especial legitimitat. El marc de governança que faciliten és ideal per a incorporar l’RSE entre els seus valors i per a liderar veritables TSR.

19. Algunes empreses multinacionals tenen la capacitat de traslladar els valors de l’RSE i les seves pràctiques concretes en els diversos territoris on operen. Hi ha exemples de certs llocs on consideren algunes d’aquestes empreses més significatives com a empreses bandera del propi país. No solament milloren la sostenibilitat sinó que en certa manera són una representació i reforcen la identitat responsable de propi territori fet que realimenta el procés i el compromís col·lectiu amb l’RSE.

20. Desenvolupar un TSR sols serà sostenible si es vincula als diferents interessos legítims de cadascuna de les parts i als reptes del territori. Un TSR en darrer terme també es vincula a la sostenibilitat i a la competitivitat del propi territori i a l’equilibri entre aquests dos factors.

21. Desenvolupar un TSR té una expectativa de retorn que en gran mesura serà a llarg termini. En tot cas es plantegen diferents processos cadascun dels quals té un retorn en diferents moments. RS de cada organització, processos de diàleg, solucions, i atributs, aporten retorn en fases consecutives.

22. En el model europeu hi ha unes obligacions legals i unes responsabilitats públiques que suposen un punt de partida i que no es poden eludir. El model d’RSE en el nostre context europeu parteix de l’Estratègia de Lisboa que vol fer compatible una economia del coneixement amb la cohesió social. Construir territoris responsables en aquest context suposar partir d’aquest model i enriquir-lo amb el concurs de totes les parts, amb espais de diàleg i amb difusió de bones pràctiques. Un TSR ha de formar part d’un projecte de modernització del país que equipari creixement econòmic i cohesió social.

23. Per a fer possibles les sinèrgies cal partir de l’èxit en la missió de cadascuna de les parts. Un model col·laboratiu d’èxit per a un TSR ha de basar-se en l’excel·lència de cada part, on cadascú se centra en allò que és fort.

24. El concepte de TSR ens obre la perspectiva de desenvolupar la comptabilitat social, capturar certs valors que per al territori són rellevants però que no queden incorporats en la comptabilitat tradicional. El model de TSR també s’ha de poder monitoritzar, mesurant a partir d’indicadors concrets que incloguin el capital intel·lectual del territori, en les tres vessants de capital humà, estructural i relacional (afegitó desestimat ja que introdueix un element que, essent correcte, resulta limitatiu i pot desorientar, ja que n'hi ha altres elements com l'impacte ambiental, la cohesió social, l'inclusó, etc. que potser resultessin prvalents en aquest context).

25. Un TSR no està renyit amb la competitivitat però la primera condició per a poder establir un marc de responsabilitat és que les regles siguin iguals per a tothom. En un TSR cal garantir uns punts de partida que garanteixin la igualtat i que a partir d’aquí es pugui competir sanament sense excloure que sols les millors organitzacions sobrevisquin. Això no treu que les organitzacions més febles en el mercat, com el sector no lucratiu, no puguin merèixer una especial consideració per l’aportació especial que fan a la societat i per la necessitat que en un TSR hi hagi una diversitat de models que enriqueixin el diàleg i la capacitat de recerca de solucions a partir d’una intel·ligència distribuïda.

Proposta de canviar el terme "competitivitat" per "competència"

3.5.07

Proposta de Manifest

Manifest de Sitges
per uns Territoris Socialment Responsables


El desenvolupament que està experimentant la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) suposa una oportunitat per a repensar la pròpia societat i les relacions amb el mercat. Més enllà de les tendències globalitzadores, cada país defineix el seu propi model d’RSE segons el seu context històric i econòmic i, a més, hi incorpora el model de societat a què s’aspira, entenent que l’RSE té una gran força de canvi.

Entenem com un Territori Socialment Responsable (TSR) aquell que tendeix a la sostenibilitat afrontant de manera proactiva els seus reptes econòmics, socials i ambientals, partint de la Responsabilitat Social de cadascuna de les seves organitzacions, desenvolupant els seus actius tangibles i intangibles per mitjà d’estratègies col·laboratives i compromisos multilaterals, amb solucions eficients que creïn valor per a totes les parts i que, des d’una Visió sostenible del territori, contribueixin al desenvolupament i a la sostenibilitat mundial.

Per tal d’ajudar a conformar un model i una estratègia de promoció dels TSR des d’un aproximació multilateral, persones provinents d’organitzacions molt diverses MANIFESTEM QUE

1. Constatem la rellevància creixent dels compromisos de Responsabilitat Social i la seva capacitat de desenvolupar millors models organitzatius que facilitin la sostenibilitat i augmentin la qualitat de l'ocupació;
2. Creiem que cal potenciar el desenvolupament de Territoris Socialment Responsables que gestionin i millorin el seu impacte sostenible en els àmbits econòmic, ambiental, social, laboral i cultural, fent compatible una economia competitiva amb la cohesió social i millorant la qualitat de vida;
3. Estem convençuts que el paper de les persones, en tant que consumidores, treballadores, inversores, ciutadanes... és clau per al desenvolupament d’un TSR, sempre amb el suport d’agents socials, mitjans de comunicació, centres educatius i formatius, activament compromesos.
4. Volem promoure un diàleg i una concertació entre les parts per tal de crear infraestructures socials que permetin generar sinèrgies en benefici del conjunt del territori i millorar-ne la governança;
5. Apostem per un desenvolupament dels territoris que posi en valor els seus actius immaterials i els gestioni com un patrimoni col·lectiu vinculat a la pròpia identitat, capaç de millorar la competitivitat regional a partir d’una cultura cívica i emprenedora, uns valors socials, ambientals i ètics, un respecte a la diversitat cultural, un esperit d’aprenentatge i de superació;
6. Defensem un model de territori que situï els drets humans i la sostenibilitat global en el centre de l’activitat empresarial i on les empreses pròpies exportin les millors pràctiques arreu on operin col·laborant en la responsabilització dels diversos territoris del món.

Finalment, fem una CRIDA als agents de cada territori, ja siguin públics, mercantils o socials, a

1. Gestionar activament la pròpia Responsabilitat Social, amb bones pràctiques concretes i amb un model d'empresa o d'organització coherent;
2. Establir processos de diàleg amb els partprenents de manera que les organitzacions aprenguin, es desenvolupin, millorin els impactes, guanyin legitimitat, i s'avanci en la cultura de la concertació.
3. Fer-se seus els reptes i preocupacions de la societat i desenvolupar estratègies d’èxit que aportin el màxim valor a totes les parts i al conjunt del territori;
4. Desenvolupar-se de manera que s'enriqueixin alhora els actius del propi territori, des del capital social a la reputació, fruit d’una complicitat i d’un compromís amb la comunitat.

Sitges, 2 de maig de 2007

Valoració

Com que no vam disposar de prou temps per a demanar-vos in situ una valoració de l’acte, us indiquem apreciacions que algunes persones ens vau anar comentant:

El més positiu:
-S’ha cobert una necessitat de diàleg entre sectors
-S’han expressat punts de vista diversos i s’han evidenciat interessos comuns i possibilitats de sinèrgies
-S’han congregat una quantitat important de persones significatives que donen un gran valor a la trobada
-El format de seminari ha permès donar veu a les parts
-El dinar a peu dret ha facilitat l’intercanvi
-La presentació d’un model ha facilitar abordar els continguts
-El blog restringit previ
-L’espai del Palau Maricel


El més negatiu:
-El nombre d’assistents ha dificultat l’aprofundiment en el diàleg i que tothom pogués expressar els seus punts de vista
-No s’ha disposat de temps per a debatre el manifest
-La dificultat per a comunicar el que proposàvem (no es demanaven ponències ni venir amb actitud passiva, es demanava assumir una part del cost...)
-Les dates no han estat les més idònies per al sector públic
-Complexitat del model aportat, que s’hauria d’haver presentat de manera més simplificada
-La incomoditat de les cadires!

Podeu afegir-hi altres comentaris

1.5.07

JA HI SOM TOTS i TOTES!

En aquest moment el Seminari ja compta amb 60 participants i, el que és més important, amb una gran diversitat d'origens pel que fa a organitzacions: empreses de dimensions diverses, organitzacions públiques i socials, de consumidors i sindicals, experts i persones del món universitari, xarxes i fundacions, cooperatives, empreses públiques, entitats financeres...

Tots els participants heu rebut per correu electrònic els materials: una documentació que recull els aspectes més rellevants que conformen els Territoris Socialment Responsables, com a punt de partida per tal que pugui ser ponderat o esmenat per part de tots els participants.


També us hem fet arribar una proposta de Manifest. Ens agradaria sortir d'aquest esdeveniment amb un Manifest de Sitges, assumible per tothom, que suposés una aposta pels Territoris Socialment Responsables.

29.4.07

ACCÉS AL PALAU MARICEL


El Palau de Maricel està al carrer Fonollar s/n, just darrera de l’església i de l’Ajuntament de Sitges.

Us recomanem venir en tren i fer una caminadeta. Hi ha indicacions que us hi porten.

Si heu de venir amb cotxe, penseu que allà és molt complicat d’aparcar-hi. L’opció més recomanable és el pàrquing privat del Retiro (a pocs metres)

Plànol pàrquing

28.4.07

GRÀCIES A LES PERSONES QUE HEU CONFIRMAT!

De cara a facilitar el màxim aprofitament de les hores del Seminari de Sitges, hem previst disposar d'aquest bloc per a fer les presentacions de cada participant. És un bloc restringit al qual solament hi tindran accés els convidats.

Com que el dia del Seminari serà impossible destinar temps a la presentació de cadascú, us hem demanat una foto, unes línies de presentació personal i unes línies de presentació d’algun projecte de la seva organització relacionat amb la matèria (o alternativament una opinió, valors, etc...). Aquesta informació també es donarà fotocopiada in situ. A més, el sistema d’etiquetes (labels) permet filtrar els participants segons organitzacions.

HORARI

El seminari s'iniciarà formalment a les 9'30, amb la presència de l'alcalde de Sitges, Sr. Jordi Baijet, i acabarà a les 4 de la tarda. Us convoquem a les 9 de cara a poder acollir-vos i rebreu-us correctament al Palau Maricel.

9’00 Acolliment
9’30 Presentació (per part dels tres sectors)

Àngels Mataró. Directora ANUE
Josep Maria Lloreda. President KH Lloreda
Jordi Baijet. Alcalde de Sitges
9’45 Ponència Territoris Socialment Responsables. Josep Maria Canyelles
10’30 Dinàmica 1: El Bagatge (punts de vista)
11’15 Descans
11’30 Dinàmica 2: L’Orografia (els conceptes, les idees, la recerca del sentit)
12’30 Dinàmica 3: El Camí (recorreguts a fer, prioritats, enfocaments)
13’30 Dinar (a peu dret)
14’30 Dinàmica 4: La Motxilla (Idees que ens emportem)
15’30 Cloenda (per part dels tres sectors)

Xavier Cardona. President de l'ADEG
Anna Bolaños. Directora de Sostenibilitat del Grup AGBAR
Salvador Guasch. Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID)
16’00 Acabament

27.4.07

PARTICIPANTS

Vegeu a continuació el llistat de les persones que han confirmat fins a data d'avui la seva participació al Seminari collaboratio sobre Territoris Socialment Responsables que tindrà lloc al Saló d'Or del Palau Maricel de Sitges el 2 de maig de 2007.

Aprofitem per informar-vos que davant l'excel·lent acceptació i interès que aquesta iniciativa ha generat, estem començant a plantejar-nos la possibilitat d'obrir una via complementària de participació online per a aquelles altres organitzacions, ja siguin mercantils, públiques o socials, que ens estan mostrant el seu interès.

Suports

Finalment, per causes d'agenda, no ens podran acompanyar al Seminari collaboratio:

Montserrat Torrent, directora de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)
Xavier Ricart, Cambra de Comerç de Barcelona
Joan Vergés, Fundació Mil·lennari - Caixa Manlleu
Francesc Giró, director de la Fundació Natura
Antoni Gutiérrez, Responsabilitat Global
Natàlia Cugueró, coordinadora cursos Escola Universitària Caixa Terrassa
Jordi Pietx, director de la Xarxa Custòdia del Territori

Ens transmeten el seu suport i ens encoratgen perquè la iniciativa sigui un èxit!

Xavier Cardona - ADEG

Xavier Cardona

President de l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG) www.adeg.cat
President dels Consells d'Administració de Prysmian Cables y Sistemas, SL (abans Pirelli Cables y Sistemas, SA) i Prysmian Telecom Cables y Sistemas España, SL (abans Pirelli Telecom Cables y Sistemas Espanya, SA) www.es.prysmian.com
Xavier Cardona és enginyer electrotècnic, llicenciat en Ciències Econòmiques en l'especialitat d'Empresa i va cursar un PADE a l'IESE. Ha desenvolupat la seva experiència empresarial de més de 40 anys en l'àmbit del Grup Pirelli. A Pirelli Espanya, a banda d'altres experiències en les àrees industrial i tecnològica, anteriors a 1982, fou director d'Operacions i subdirector general a partir d'aquest any i fins el 1992, quan va ser nomenat president i director general de la companyia Pirelli Cables y Sistemas SA, dedicada al disseny i fabricació, venda i instal·lació de cables i sistemes per a la generació, transport i distribució d'energia elèctrica; el mateix criteri per a les telecomunicacions per fibra òptica. Va estar 10 anys en aquest càrrec; és a dir, fins a l'any 2002.

Pel que fa a Pirelli Internacional, fou senior vicepresident de Mercado Trade and Installers Worlwide, amb una facturació d'uns 1.000 milions € durant el període 2002 i 2003. Ha estat conseller delegat/director general de Pirelli Cavi e Sistema SA, amb una facturació de 350 milions € durant el període de 2004 i 2005.

26.4.07

Emma Rovira - UOC

Emma Rovira Casals
Gerent del Campus per la Pau i la Solidaritat de la Universitat Oberta de Catalunya www.uoc.edu


El Campus per la Pau i la Solidaritat, és l’acció solidaria i àrea de cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya. Es dedica a contribuir als processos de pau, a promoure els drets humans, a facilitar l’alfabetització… en definitiva, a proporcionar ajut humanitari a persones i poblacions en situació crítica.

Així mateix, el Campus per la Pau i la Solidaritat procura per la sostenibilitat del planeta, la millora de les condicions de vida mitjançant el coneixement científic i tècnic i l’educació virtual a l’abast del major nombre possible de persones fent ús dels recursos de les tecnologies informàtiques i Internet.
L’acció que emprèn el Campus per la Pau i la Solidaritat es concreta en la creació i el manteniment d’un portal a Internet que facilita informació i una bona gestió d’aquesta informació, a més d’una comunicació eficaç entre ONG i organitzacions governamentals, universitats i entitats de caràcter humanitari.

Com es concreta l’acció del Campus per la Pau i la Solidaritat?
- La Universitat de les ONG: programes formatius d’iniciativa pròpia o en col·laboració amb ONG en l’àmbit de la salut, els drets humans, la cooperació i les noves tecnologies, medi ambient, convivència.
- Cooperació al desenvolupament: projectes destinats a proporcionar coneixements pràctics a poblacions en risc d’exclusió social.
- Xarxes de coneixement: promoció de reunions sectorials, congressos especialitzats i contactes amb xarxes que treballen per la cooperació, la pau, la responsabilitat social corporativa...

Carlos Vidal-Quadras - Fundació la Caixa

Carlos Vidal-Quadras. Sots-dir. Àrea Voluntariat de la Fundació la Caixa

Jaume Martí - Barcelona Voluntària


Jaume Martí i Gual

President de l'associació Barcelona Voluntària www.barcelonavoluntaria.org
President de la Fundació Catalunya Voluntària (en procés de legalització)
Ha estat director del Campus Universitari de la Mediterrània, organitzat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Institut Europeu de la Mediterrània www.campusmed.net

Barcelona Voluntària és una asociació juvenil, sense ànim de lucre, plural i independient, constituïda el setembre de 1999 com un espai de formació no reglada per a joves, a partir del desenvolupament de projectes de contingut social i cultural, principalment en l'àmbit internacional. Actualment som 126 socis, i la majoria hem participat activament en alguna de les activitats realitzades. Som membres de:
Federació Social del Voluntariat Català
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
Xarxa mediterrània Mosamed
Xarxa europea Mosaic
IAVE (International Association for Volunteer Effort)
Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh pel diàleg de les cultures
Centre Europeu del Voluntariat (CEV)
Xarxa de informaciò eurodesk
European Youth4Media Network e.V.
-Som una eina de formació cívica de joves (voluntaris) actius amb inquietuds socials.
- Volem ser el node català en les xarxes de voluntariat mundial: tenim vocació de punt d’encontre des d’on teixir ponts amb el món mitjançant projectes i iniciatives amb alt valor afegit formatiu individual i de equip.
- Treballem projectes concrets en diferents àmbits.
- Estem treballant per aconseguir recursos per ser la seu i gestionar l’oficina juvenil de l’Associació Internacional del Voluntariat (IAVE), que ja accepta la proposta

25.4.07

Ma. Dolors Núñez - CIDEM


Ma. Dolors Núñez i Sanchez dnunez@cidem.gencat.net

Gestor de Projectes de Qualitat i Productivitat del CIDEM www.cidem.com/qualitat

El Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) és l'organisme del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya que té com a missió impulsar el teixit empresarial català i potenciar la seva competitivitat davant els diferents reptes que aquesta afronta. El CIDEM dissenya i executa les actuacions emmarcades dins de la Política Industrial del Govern de la Generalitat. Els eixos clau d’aquesta política industrial són: el Foment de la Innovació, la Transferència Tecnològica, el Desenvolupament Empresarial, la Localització Industrial.

El CIDEM ofereix suport directe a les empreses i emprenedors a través de productes i serveis orientats a la millora de la seva posició competitiva en els seus diferents àmbits d'actuació. Si voleu conèixer els serveis podeu visionar el següent video (12MB, 3:34 minuts).

El CIDEM actua sobre el creixement i el dinamisme del teixit industrial articulant els diferents agents econòmics amb l’objectiu de dotar a l’economia catalana de les condicions necessàries d’entorn per assolir els seus reptes de competitivitat. En aquest sentit el CIDEM, com a organisme de referència en innovació i desenvolupament empresarial, és interlocutor dels diferents agents socioeconòmics (administracions locals, centres tecnològics, Universitats, escoles de negoci, vivers d’empresa, associacions empresarials, agents socials...) amb l’objectiu de vertebrar un veritable entorn dinamitzador de l’economia a nivell de tot el territori català.

El millor exemple són les diferents xarxes, com ara la de Centres Tecnològics Assessorament Tecnològic o la de Punts d’Informació CIDEM, que articulen diversos organismes i agents arreu del territori, creant una oferta diversa i de qualitat, per coordinar esforços i donar resposta a les necessitats del teixit empresarial.

Anna Bolaños - AGBAR


Anna Bolaños

Directora de Sostenibilitat del Grup AGBAR www.agbar.es

Desenvolupament sostenible (info extreta del web corporatiu d'AGBAR)

En el marc del moviment cap a un desenvolupament de la societat, intentem donar exemple de màxima responsabilitat en totes les nostres actuacions. En aquest sentit, el nostre compromís amb el desenvolupament sostenible es concreta en la incorporació dels aspectes econòmics, mediambientals i socials en totes les activitats que desenvolupem. Amb l’aprovació del Codi Ètic i de Conducta i del Codi Mediambiental Corporatiu, en 2002, hem posat en valor i iniciat la difusió de les prioritats i models d’actuació que han de prevaler en la nostra organització.
Així mateix, mitjançant l’adhesió l’any 2002 al Pacte Mundial, iniciativa liderada pel Secretari General de l’ONU, Kofi Annan, el Grup Agbar s’ha compromès en l’adopció, el suport i la promulgació, en el seu àmbit d’influència, d’un conjunt de valors fonamentals en els camps dels drets humans, les normes laborals, el medi ambient i l’anticorrupció.
L’avenç tecnològic és també un valor assumit pel Grup Agbar, que es concreta amb l’impuls, la gestió i la coordinació de la recerca, el desenvolupament i la innovació per part de la Fundació Agbar, que col·labora en el desenvolupament d’un ampli ventall de projectes en col·laboració amb les diferents unitats de negoci del Grup.
D’altra banda, durant l’any 2004 es va inaugurar el el Museu de les Aigües, actual Museu Agbar, que és una mostra del compromís del Grup amb la promoció del diàleg i de la participació respecte de la societat i el medi ambient.

Iolanda Repullo - Ajuntament de Sabadell


Iolanda Repullo

Cap de Dinamització i Estudis de Promoció Econòmica Sabadell SL

Ajuntament de Sabadell

José Antonio Lavado - BIDEA


José Antonio Lavado

Fundador de Bidea al setembre de 2003, des d’on desenvolupa projectes de consultoria en Responsabilitat Social / Sostenibilitat.
És membre de Forética, Organizational Stakeholder del Global Reporting Iniciative, signant del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, forma part de la Comissió de Seguiment de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, així com de la comissió consultiva de la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, i d’altres comissions que aborden aspectos de responsabilitat social.

Bidea aporta la seva contribució a la creació de territoris socialment responsables potenciant el diàleg i la col•laboració en tots els projectes de consultoria que desenvolupa amb empreses institucions públiques i organitzacions de la societat civil.

Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, post-grau en Psicologia i Gestió Empresarial per EADA i PDD per IESE. Experiència prèvia de 15 anys com a consultor en desenvolupament organitzatiu, gestió del canvi i gestió de persones en diverses firmes de consultoria local i multinacional –Montaner & Associats, Faura-Cases, Ernst & Young i Watson Wyatt. Habitualment escriu articles i participa en seminaris i màsters relacionats amb l'RSC.

24.4.07

Josep-Lluís de Gabriel - Bitlonia.com




Josep-Lluís de Gabriel i Eroles degabriel@bitlonia.com

Director Bitlonia www.bitlonia.com

President de la patronal comarcal GENTIC (grup d'empreses de noves tecnologies de la informació) www.gentic.org

Bitlonia.com és una agència de Marketing Interactiu (Posicionament enCercadors, Publicitat a Internet, Disseny i Creativitat Web ), que integra un equip extraordinàriament jove i innovador (edat mitjana 25 anys), amb un compromís de Responsabilitat Social que s’ha traduit en un Premi a la Conciliació Laboral, un Diploma a les Bones Pràctiques RSC, i la inclusió a diversos treballs.

Un dels projectes més destacats és ‘Bitlonia.org’ en què un equip de voluntaris de l’Empresa realitzen projectes per ONG de forma altruista. Actualment hansignat un conveni amb AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer) i estanultimant una campanya online fruït de l’acord.
També ajudem a empreses de múltiples sectors a esdevenir Socialment Responsables en la seva activitat OnLine. Això vol dir:
- Aplicar Bones pràctiques en posicionament en cercadors (no contaminar d’informació)
- Reciclar Web’s (Reaprofitar gestors de continguts per a ús a ONG)
- Campanyes solidàries (introduir ajuts a ONG en les seves campanyes online)




20.4.07

Mercè Espinosa - MERS

Mercè Espinosa i Tapias mespinosa@mers.es
Consultora MERS

19.4.07

Sagrario Huelin - Fundació Abertis

Sagrario Huelin

Gerent de la Fundació Abertis www.fundacioabertis.org www.abertis.com


L’objecte de la Fundació Abertis és estudiar la repercussió de les infraestructures al territori en allò relatiu a la demografia, l’economia i el medi ambient. També promou un ampli programa de Seguretat Viaria, amb la seva voluntat de millora de qualitat de vida de les persones i alineat amb les activitats de negoci d’Abertis.

Xavier Carbonell - MANGO





Xavier Carbonell

Responsabilitat Social Corporativa de MANGO www.mango.com
Memòria de sostenibilitat 2005.pdf (1,83Mb)


18.4.07

Albert Sales - SETEM / Xarxa CPE



Albert Sales
Coordinador de la Xarxa per la Compra Pública Ètica. SETEM www.setem.cat

El programa de Compra Pública Ètica neix el 2004 en el marc de la Campanya Roba Neta i inspirat en la plataforma europea Clean Clothes Communities. L'objectiu és promoure la incorporació de criteris ètics en el consum de les administracions publiques.

Amb la introducció de criteris ètics en la compra pública de roba de les administracions de catalanes es pretén implementar mecanismes que permetin assegurar que la roba utilitzada pels treballadors i les treballadores dels nostres ajuntaments ha estat confeccionada lliure d'explotació i d'injustícies.

Amb la compra de productes de Comerç Just, les administracions públiques col·laboren a fer cada cop més present aquest tipus de comerç alternatiu a tot el territori català. Com a primer resultat del programa de Compra Pública Ètica diverses administracions publiques catalanes han constituït la Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica.

Més informació: www.comprapublicaetica.cat

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú


Carme Dastis

Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Des de la regidoria de Promoció econòmica de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s'està realitzant una decidida aposta per donar suport i impúls al teixit empresarial local que s'ha materialitzat, des de gener d'enguany, amb la creació d'un nou servei ubicat a l'avda. Cubelles, 88 bxos (edifici Can Giró) anomenat Vilanova Empresa. Centre de suport

L'RSE és un dels temes que enguany és volen treballar amb intensitat des de Vilanova Empresa, en aquest sentit, la regidoria ha publicat, dins la col·lecció de textos divulgatius dirigits als empresaris locals, una Micropublicació titulada La Responsabilitat Social de la Pime, realitzada per Josep Maria Canyelles, i que vol servir de punt de partida per a realitzar, a partir del mes de juny, una sèrie d'activitats informatives i formatives que pretenen aprofundir en aquest tema i explorar diverses possibilitats d'accio pràctica que demostrin que l'RSE és una actitud i un compromís necessari que cal incorporar a la gestió empresarial actual.

17.4.07

Xavier Pont - Departament d'Economia


Xavier Pont
Responsable d’Iniciatives econòmiques del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

Tecnol

Tecnol


El compromís que comparteix TECNOL amb la societat l'ha portat a integrar la responsabilitat social al sistema de gestió empresarial. Reflex de ser una empresa innovadora, d'avantguarda i de futur, TECNOL ha apostat per la responsabilitat social.

TECNOL va obtenir l'any 2003 la certificació SA 8000 de Responsabilitat Social. Aquest fet converteix TECNOL en una de les primeres empreses espanyoles en obtenir i mantenir actualment els tres segells de Qualitat, Medi Ambient i Responsabilitat Social.

L'objectiu de la norma SA 8000 és aprofundir en el desenvolupament dels valors d'empresa per tal de mantenir i millorar el respecte a la societat, la satisfacció del personal i la confiança amb els seus clients i proveïdors.

Banc Sabadell


Banc Sabadell www.bancsabadell.com

14.4.07

Martí Garcia - Regesa

Martí Garcia
Dir. Financer Adm. i Recursos de REGESA www.regesa.cat



REGESA, és una societat mercantil amb capital íntegrament públic del Consell Comarcal del Barcelonès.

REGESA desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de l’urbanisme en general mitjançant convenis amb els ajuntaments i gràcies a la seva pròpia iniciativa.

REGESA, amb una experiència de 22 anys en el sector públic local, està altament qualificada per dur a terme tota mena d’operacions urbanístiques. Destaca en els apartats següents: Gestió de sòl, La promoció immobiliària, com a promotor públic, Construcció i gestió d’aparcaments, Construcció d’equipaments i urbanitzacions, Rehabilitació.

Aquesta especialització i els bons resultats fan de REGESA un instrument molt útil per al desenvolupament de les polítiques d’ordenació territorial.

13.4.07

Jaume Pérez - CCRTV

Jaume Pérez Santos jperez.j@ccrtv.cat
Director d'RSC de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió www.ccrtv.cat

La CCRTV té la missió d'oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d’aquest servei es gestionarà amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic. Així doncs, ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya, reflectint la diversitat de la nostra societat actual, és un dels objectius principals de la CCRTV.

Principis generals de la programació:
-El respecte als principis que informen la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i als drets i llibertats que reconeixen i garanteixen.
-Objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.
-Respecte a la llibertat d'expressió.
-Respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
-Promoció de la llengua i la cultura catalanes.
-Respecte i atenció especial a la joventut i a la infància.
-Respecte als principis d'igualtat i de no discriminació per raó de naixement, raça, sexe o qualsevol circumstància personal o social.








Josep Carbonell - Caixa Catalunya


Josep Carbonell i Mestre josep.carbonell@caixacatalunya.es

Responsabilitat Social Corporativa de Caixa Catalunya www.caixacatalunya.cat

Llicenciat en psicologia clínica,ha treballat principalment en els àmbits de la Formació, la gestió de RR.HH., la gestió de la Qualitat i, des de principis de 2006 i amb dependència funcional del Secretari General, col·labora en l'organització conceptual, la formalització i l'estudi de possibles avenços en l'àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa.


Crec que per a les totes les caixes, en general, l'eclosió del moviment al voltant de l'RSC ha comportat -com a mínim- una mirada obligada als origens, a la raó de ser i, conseqüentment, l'oportunitat de construir futur incorporant d'una manera més conscient, tant per les pròpies entitats com per a la societat en general, aquests elements essencials.


Dins de les múltiples dimensions que aplega l'RSC, a Caixa Catalunya l'Obra Social és, per la seva significança qualitativa i quantitativa, la més notòria. I és també la manera com l'entitat té explicitada a la seva Missió Corporativa, la seva voluntat de "contribuir a una societat millor".
L'Obra Social de Caixa Catalunya es gestiona a través de quatre fundacions, especialitzades en sengles àmbits: foment i desenvolupament cultural, amb una atenció especial a la conservació i difusió del patrimoni gaudinià (Fundació Caixa Catalunya), atenció social (Fundació Viure i Conviure), protecció del medi ambient (Fundació Territori i Paisatge) i inclusió social (Fundació Un Sol Món).

Caixa Catalunya ha presentat a principis d'enguany el seu tercer Informe de Responsabilitat Social Corporativa, havent estat la primera entitat financera europea a ser-li atorgada la qualificació A+ del GRI, integrant alhora la comunicació de progrés al Global Compact de Nacions Unides, iniciativa a la qual es va adherir a l'abril de 2005.

Lluís Monset - Agr.Cat. Establiments Sanitaris

Lluís Monset aces@aces.es

Gerent de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES) www.aces.es




L'ACES és una agrupació patronal oberta a tots els centres i serveis sanitaris de caràcter privat de Catalunya, distribuïts en 30 centres d'hospitalització d'aguts, 20 centres sociosanitaris (18 centres d'Hospitalització i 2 centres d'hospital de dia), 4 centres de salut mental, 10 centres de proves complementaries, 12 centres de Traumatologia i Rehabilitació, 14 Policlíniques i 17 d'altres branques, que ofereixen els serveis de qualitat dintre de cada especialitat.
La "Agrupación de Clínicas y Sanatorios Privados de Barcelona" es va crear l'any 1977 com a forma d'expressió del sentiment dels centres privats d'aquesta ciutat que cercaven des de feia temps un focus d'expressió on l'empresa sanitària de titularitat privada tingués el seu protagonisme. Aquesta agrupació ha anat forjant la seva personalitat amb el pas dels anys sobre la base d'una contínua contribució quantitativa i qualitativa del nivell sanitari de la població de Catalunya. Més endavant l'Agrupació va modificar els seus estatuts i va passar a anomenar-se Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES), i va modificar el seu àmbit d'actuació de Barcelona a tot Catalunya (l'any 1992). Així mateix va donar clara representació dins seu als centres ambulatoris i als centres sociosanitaris.
La nostra Agrupació està orientada a la defensa d'una alta qualitat assistencial i dels interessos de les empreses que formen part d'ella i posa tots els esforços cap a la universalització de l'atenció sanitària i la lliure elecció, per part del pacient, de ser atès en el centre sanitari de la seva preferència.

Les principals activitats desenvolupades per ACES són:

- Defensa i promoció dels interessos comuns dels seus membres, davant les institucions públiques i privades
- Relacions amb les Administracions Públiques i altres institucions , establint convenis de col·laboració
- Assessoria sobre temes laborals i fiscals
- Informació sobre el sector sanitari i temes afins
- Participació activa en temes de negociació
- Organització de jornades i seminaris
- Promoció de plans formatius adaptats a les necessitats dels centres associats
- Promoció de la Responsabilitat social corporativa, com instrument de millora de la qualitat.

Elvira Riera / Joan Solé - Política Lingüística


Elvira Riera i Gil, subdirectora de Política Lingüística
Joan Solé i Camardons, cap del Servei d'Informació, Difusió i Estudis
Secretaria de Política Lingüística. Departament de la Vicepresidència. Generalitat de Catalunya
Ens aporten una reflexió per al seminari que trobareu aquí

Carme Pérez - ZAL i Logística Justa

Carme Pérez, en representació de dues organitzacions:
Zal · Zona d'Activitats Logístiques www.zal.es
Logística Justa www.logisticajusta.org

La ZAL es la plataforma logística del Port de Barcelona. Un gran hub internacional amb excel·lents connexions intermodals i amb una ubicació estratègica de la qual gaudeixen més de 60 empreses.
La Fundació Logística Justa és una fundació sense ànim de lucre, creada per un grup d'empresaris professionals de la logística i neix de la necessitat de fomentar un major equilibri en la introducció dels productes dels països del sud en els mercats occidentals. La finalitat de la Fundació és la cooperació internacional per al desenvolupament i foment econòmic del comerç just i l'economia social, optimitzant el procés logístic amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament i la sostenibilitat dels productors de les comunitats dels països més desafavorits

12.4.07

Montserrat Torrent - Organització de Consumidors

Montserrat Torrent
Directora de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) www.ocuc.org

L'empenta i la il.lusió ens han mantingut L'OCUC va néixer l'any 1979 amb l'objectiu d'informar, assessorar i protegir els consumidors i usuaris. Durant aquests 25 anys hem fet moltes coses: Hem estat la primera Organització de Consumidors declarada d'utilitat pública. Hem estat la primera Organització de Consumidors que ha editat un llibre didàctic sobre consum per a les escoles. Hem estat la primera Organització de Consumidors a la qual la Generalitat de Catalunya ha demanat una auditoria de servei. Hem estat l'Organització de Consumidors que va crear i organitzar el I Congreso Europeo para la Orientación y Protección de los Consumidores, al qual van assistir innombrables organitzacions de consumidors de tot Europa, celebrat al nostre país.

L'OCUC s'ha preparat amb temps per al segle XXI. Hem modernitzat la nostra estructura física, hem incorporat nous col.laboradors, hem desenvolupat nous serveis.... Tot plegat ho hem fet per afrontar els nous reptes que se'ns presenten a tots els consumidors: Globalització del mercat, avenç de les telecomunicacions, consum sostenible, consum responsable, etc.

Eulàlia Mas - Federació Catalana de Voluntariat Social


Eulàlia Mas i Conde
Gerent de la Federació Catalana de Voluntariat Social www.federacio.net

La Federació Catalana de Voluntariat Social és un organisme privat i plural que coordina i ofereix servei a les associacions de voluntariat social federades, essent dirigida i gestionada per voluntaris de les propies associacions. En l’actualitat som més de 300 associacions federades a tot Catalunya.
La Federació Catalana de Voluntariat Social neix de les ressolucions presses per integrants del món associatiu social català en la reunió de Monells (Baix Empordà) en el mes de maig de 1986, com a resposta dels fets polítics que, durant l’any 1985, comprometien els governants a recolzar el Voluntariat.
Des de les associacions, el Voluntariat social treballa en els següents sectors:
Alcoholisme i drogoaddicció, Disminucions físiques i psíquiques, Família – infància – joventut, Persones grans, Pobresa – quart món, Presons, Salut, Sida, Tercer món – immigració

4.4.07

Enric López - CETT





Enric López Carrillo enric.lopez@cett.es

Investigador i professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT http://www.cett.es/ – Universitat de Barcelona. Director del master “e-Tourism”: estrategias de marketing y comercialización” de la EUHT CETT - UB. Expert en màrqueting, comunicació, e-Business i Responsabilitat Social Corporativa, impartint aquests temes als diferents màster de l’EUHT CETT.

Línies de recerca: 1. Social corporate responsibility as a tool to improve the positioning of the tourism industry. 2. Tourism destination placement. 3. Identity to Consumer (I2C).

El grup CETT gestiona, a més del centre de formació i de les seves aules de tecnologia aplicada, un hotel de quatre estrelles: L’Hotel Alimara, el restaurant Naturalment.e, una agència de viatges: Viatges Century i una consultoria: CETT Consultors. Aquests establiments, que actuen també com a centres d’aplicació, i tot el seu equip de professionals participen activament en la formació, proporcionant un alt nivell d’experiència tant en els aspectes més operatius com en els més estratègics i innovadors, donant solucions integrals al sector turístic.

L'Hotel Alimara té el distintiu de Qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, la ISO 14001 i l'EMAS. En aquests moments ocupen la sotsdirecció del Club EMAS.

L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT), adscrita a la Universitat de Barcelona, és la institució de formació superior del grup. El seu ensenyament es caracteritza pel segell que aquestes dues institucions han mostrat en la seva llarga trajectòria docent, és a dir, màxim rigor i qualitat en la formació, amb el valor afegit del seu respectiu posicionament de lideratge, la qual cosa permet un ensenyament innovador, capdavanter, obert a l’exterior i, en el cas del CETT, estretament vinculat al sector turístic nacional i internacional.

La Fundació Gaspar Espuña-CETT és una fundació privada creada 2.000 , nascuda al CETT i seguint la seva mateixa filosofia. Es tracta d’una fundació oberta, creativa i motor de la pròpia activitat del centre. Els principis essencials que la defineixen, que orienten la seva actuació i són la seva raó de ser són els que segueixen: Fomentar un major coneixement turístic; Impulsar la Ciència del Turisme fomentant la investigació; Impulsar el creixement sostenible del turisme i de la hoteleria; Potenciar la internacionalització del CETT; Mantenir i ampliar la vinculació amb el sector turístic i membres de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT; Ajudar els alumnes en l’ampliació dels seus coneixements; Tenir una responsabilitat social.






3.4.07

Joaquim Collado - Aigües de Manresa


Joaquim Collado

Departament d'Estratègia i Comunicació

Aigües de Manresa www.aiguesmanresa.com
Em dic Joaquim Collado Llort, sóc sociòleg. He treballlat, sempre, en processos de desenvolupament local en l'àrea geogràfica de la Catalunya Central. He sigut, durant vuit anys, regidor de Promoció Econòmica i Desenvolupament a l'ajuntament de Manresa. En aquests moments, coordino el projecte de Parc de la Sèquia, dintre de l'empresa municipal d'Aigües de Manresa.

El meu interès al participar en aquest Seminari és degut al fet que, des del meu càrrec professional, estic desenvolupant diferents estratègies de desenvolupament del territori. Sobretot vinculades a aspectes ambientals. És en aquest sentit, que des d'una empresa pública, participo en el Pla Estratègic de Manresa i en el Pla Director del Pla de Bages. Des del Parc de la Sèquia estem estructurant una estratègia de participació i consens al voltant del desenvolupament sostenible del nostre territori. És per aquest motiu, que m'interessa compartir experiències de participació en els Territoris Socialment Responsables. Ja que des de la perspectiva del territori de les comarques centrals i des de l'aproximació d'una empresa amb vocació pública i que vol treballar, tan internament com externa, tenim la voluntat de poder-nos relacionar i concertar amb l'administració, les empreses i la societat civil organitzada de cara a trobar solucions eficients que articulin d'una manera sostenible i equilibrada el nostre territori.

Tinc molt d'interès en participar d'aquest Seminari, aportant la nostra experiència i el nostre projecte, escoltant d'altres experiències i buscant dinàmiques de futur que ens ajudin a millorar la nostra relació amb el territori i amb els seus agents. Així com millorar, també, la nostra cultura organitzativa i corporativa.

Jordi Sucarrats - Garrotxa Líder

Jordi Sucarrats jsucarrats@garrotxalider.com

Gerent Fundació Garrotxa Líder www.garrotxalider.com


La Fundació Privada Garrotxa Líder té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic i social de la Garrotxa i el Collsacabra en els seus àmbits industrial, comercial, agrícola, ramader, forestal, turístic i de qualsevol altre tipus, lligant el creixement als criteris de desenvolupament sostenible.


Han promogut un Codi de Gestió Sostenible de l’Empresa de la Garrotxa i el Collsacabra és una eina, fruit del treball i la reflexió conjunta de la Fundació Privada Garrotxa Líder, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública i el Consorci de Benestar Social, que pretén orientar les empreses en l’adopció de mesures de gestió econòmica, social i ambiental respectuoses amb les persones i l’entorn. Consta de 31 articles , amb els seus corresponents indicadors, que s’estructuren en tres àmbits: econòmic, social i ambiental.

L’adhesió al Codi és una acció totalment voluntària i gratuïta per a les empreses. Implica el compromís de complir-lo i una voluntat d’iniciar un procés de reflexió interna dirigit a la millora de la gestió integral de l’empresa així com la publicació d’una memòria anual de sostenibilitat o “triple balanç de resultats”.

Podeu veure la memòria de sostenibilitat


Francisco Sosa - MRW

Francisco José Sosa Fernández

Director de Relacions Externes MRW www.mrw.es

Periodista, Màster de Direcció i Gestió d'Empreses Radiofòniques. Secretari de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola de Franquiciadors AEF, Vocal d'Acció Social de la Junta Directiva del Club d'Excel·lència i Sostenibilitat i Vocal del Comitè Organitzador del Saló Barcelona Negocis i Franquícies BNF.

Des del 1997 havia estat director de Qualitat de la marca. Coordinador de implantación de normas ISO (9001-2000,-14001), EFQM y SA8000 a MRW.

Podeu descarregar la memòria social

2.4.07

Josep Maria Lloreda - KH Lloreda

Josep Maria Lloreda

President de KH Lloreda


Xavier Carruesco xcarruesco@khlloreda.com

Director Àrea Sistema Integrat de Gestió / RH


KH Lloreda SA és una empresa familiar ubicada a Canovelles, dedicada als productes de neteja, que gestionar la seva Responsabilitat Social en el marc d'un Sistema Integrat de Gestió. A partir del 2001 va definir la seva política ambiental i al 2004 va elaborar un Codi Ètic. L’empresa ha obtingut recentment la certificació en Gestió Ètica i Socialment Responsable segons la Norma SGE21:2005, mentre que des de fa uns anys ha anat rebent l'ecoetiqueta de la Unió Europea per a bona part dels seus productes. La seva política de Responsabilitat Social se centra en la millora contínua del seu sistema de gestió, cercant la satisfacció de totes les parts interessades, amb les quals interactua segons les pautes que marca el seu Codi Ètic.

30.3.07

Ramon Bartomeus - Fundació Iwith

Ramon Bartomeus ramon@iwith.org

Resources Manager de la Fundació Iwith (Improving the World using Information Technology to Help Organizations) i coordina la delegació a Espanya www.iwith.org


Ramon Bartomeus participa com a voluntari de Justícia i Pau en la comissió de 4t món, i te llarga experiència en l'àmbit de les Organitzacions No Lucratives havent estat fundador i president de Amics del Volkswagen, secretari executiu de la Federació Catalana de Voluntariat Social, i guanyador del premi Joventut i valors.

La missió d'iwith.org és potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de solidaritat i millora de la societat.
Entre els seus objectius destaca:
* Ajudar les organitzacions sense ànim de lucre mitjançant les Noves Tecnologies:
* Fomentar la comunicació entre organitzacions
* Acostar les Noves Tecnologies a la Societat Civil
Les tecnologies d'iwith.org <http://www2.blogger.com/www.iwith.org> son utilitzades per organitzacions no lucratives de 4 continents, i per xarxes territorials entre les que destaquen:
http://www.carmelamunt.net/
http://campus.democratizaciondigital.net/
http://www.eapn-canarias.org/
http://www.acciosocial.org/
http://www.depapaya.org/

Jordi Roig - ACM

Jordi Roig i Vinyals promocio@acm.cat

Assessor i Responsable de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) www.acm.cat

Jordi Roig, enginyer Elèctric-Electrònic Industrial, és assessor-Consultor de Formació i Ocupació, membre del Consell Escolar de Catalunya, del Consell Català de Formació d’Adults, del Consell Català de Formació Professional, del Consell Assessor del CIDEM, del Consell de Direcció del SOC ( Servei d’Ocupació de Catalunya). Ha estat secretari territorial de PIMEC Tarragona, subdirector general de Planificació i Organització de la Formació Professional, secretari executiu del Consell Català de Formació Professional, membre del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Mireia Mercader - CECOT



Assessora de Responsabilitat Social a les Pimes de CECOT www.cecot.es
La CECOT és una Associació empresarial multisectorial fundada al 1978, amb àmbit d’actuació a tot Catalunya. La nostra missió és promoure i defensar èticament els interessos de les empreses associades oferint un servei innovador i de qualitat en resposta a les seves necessitats presents i futures, d’acord amb el desenvolupament social, natural i econòmic de l’entorn. Actualment tenim 8.000 empreses associades i 16.500 empreses representades. 38 associacions sectorials representades, amb 5 clubs de directius amb una mitjana de 350 membres, 70 treballadors a plantilla i un centenar de col·laboradors/es habituals.

Entenem que l’empresa socialment responsable és aquella que voluntàriament es dota d’una estratègia a llarg termini que té en compte la interrelació del conjunt de treballadors, accionistes, administració, clients, proveïdors, comunitat local/regional, societat i sistema natural. Ámbits d’actuació que van des de la mateixa empresa fins al conjunt de persones o grups implicats amb ella. Per tal d’oferir unes pautes per a poder aplicar el concepte de RSE a les Pimes, des de la CECOT es duen a terme diferents actuacions:


- Guia de RSP: Guia de Responsabilitat Social empresarial a les Pimes.
- Projecte RESSORT: Promoció i acompanyament de la responsabilitat social de les pimes per a la millora de la qualitat de la ocupació en el territori.
- Projecte PRISMA: Promoció e integració d’estratègies RSE en Pime del sur d’Europa.
- Projecte d’assessorament per a la harmonització entre vida laboral, familiar i personal.
- Servei d’Assessorament de Responsabilitat Social al soci.
- Col·laboració en diferents estudis i recerques sobre Responsabilitat Social a les Pimes.