Proposta de Conclusions i Reflexions

Introduïm les propostes que heu anat formulant: en verd les que s'accepten des de la ponència si no hi ha cap altra consideració; en vermell les que d'entrada preferim no incorporar i que us demanem altres opinions.

1. Introduir el concepte de Territori Socialment Responsable ha de servir per a enfortir l’enllaç entre les múltiples Responsabilitats Socials de cadascuna de les parts i els reptes del territori. No interessa tant una definició estàtica com un model que permeti monitoritzar i ajudar a definir les diferents orientacions que l’RSE pren. Un TSR es desenvolupa a partir de quatre processos centrals, cadascun dels quals aporta un retorn diferent en el temps: processos de gestió de l’RS de totes les parts, processos de diàleg entre les parts, processos d’innovació socialment responsable en la creació de valor, processos d’atribució de l’RS al territori.

2. Les polítiques d’RSE de cada país responen a les necessitats i reptes del territori, formen part d’una estratègia per a aconseguir uns objectius. Cal objectivar quins objectius es pretenen amb un Territori Socialment Responsable.

3. Les relacions entre iniciatives diverses es troben molt condicionades pels interessos de cadascuna de les parts, fet que de vegades dificulta l’oportunitat de dialogar més obertament, expressar els punts de vista sobre els reptes col·lectius, aproximar les diferents cultures organitzatives, millorar les sinèrgies i trobar vies de col·laboració. Calen espais que ho facilitin. (aquest punt s'ha refet lleugerament, eliminant la referència al tercer sector perquè era redundant amb el punt 10)

4. Quan els dirigents del tercer sector es formen en escoles de negoci els parlen de competitivitat i negociació, i no apareixen els termes ‘ser competent’ i cooperació. En els TSR no n’hi ha prou amb negociacions en què ‘jo guanyo’ i ‘tu guanyes’, també hem d’atendre l’impacte en els altres: ‘els altres’, els que no tenen veu, també hi guanyen? En un TSR ens hem de referir al "triple guany" o “triple win”: jo hi guanyo, tu hi guanyes, el territori (en lloc de l'entorn) hi surt guanyant!

5. Moltes empreses, i especialment les pimes, tenen bones pràctiques en el camp de l’RSE que no són conegudes ni en el seu entorn més immediat i de vegades, la mateixa empresa no fa cap esforç per a divulgar-les. Ajudar-los a divulgar les bones pràctiques no solament els ajudarà a posar-les en valor sinó que actuarà com a factor d’arrossegament per a d’altres del mateix o d'altres territoris (no incorporat perquè ja queda implícit).

6. Una de les maneres que té l’RSE d’anar estenent-se en el territori és a través de la cadena de proveïment i de subcontractació, però no tothom té prou força per a fer prevaler el model. El paper de les grans empreses i del sector públic és fonamental per a incorporar l’RSE en les cadenes de proveïment i subcontractació. Els codis ètics, les clàusules socials, la compra pública ètica... són eines fonamentals per a un TSR. La introducció de l'RSE 'cadena amunt' més enllà del propi territori és una gran oportunitat per a estendre el compromís amb els principis democràtics, els drets humans i la sostenibilitat en aquells països més deficitaris en aquestes matèries.

7. El concepte de Responsabilitat Social ens parla d’aliances i partenariats per a maximitzar els resultats globals. Traduït al territori algú ha de liderar aquests processos. Les diferents parts han d’acceptar la pluralitat de lideratges, i que en cada projecte o procés hi pugui haver un lideratge que no necessàriament ha de correspondre sempre als mateixos o als més forts.

8. Les nostres societats acullen múltiples problemes que estan marcats per una gran complexitat, la qual comença per unes causes multifactorials difícils d’abordar des d’una única iniciativa. La Responsabilitat Social aplicada al territori ha d’ajudar a donar resposta als reptes complexos, sense reduir la complexitat sinó integrant-la en la mateixa solució cercant la complicitat, les sinèrgies i la innovació social. Algunes propostes com les que estem posant damunt la taula, sovint des de les empreses es poden veure com una moda passatgera. Cal saber transmetre-ho bé, valent-se d’un llenguatge comprensible per a les empreses i amb coneixement de bones pràctiques que demostrin que no es tracta d’una moda.

9. En el cas de les Universitats i centres acadèmics, l’RSE també és un repte, però que pren més força per la necessitat de transmetre als futurs professionals valors humanístics i sobre com assumir professionalment la Responsabilitat Social. Per la importància que pren, podem parlar d'RSU (Responsabilitat Social de les Universitats).

10. El sector no lucratiu està fent un gran progrés i a Catalunya s’ha estructurat a partir de la Taula del Tercer Sector que representa un 1% del PIB. És un sector amb capacitat de diàleg, d’aportar solucions i d’establir estratègies col·laboratives però que es troben que la realitat de l’RSE va per darrera dels discursos i que els és molt difícil de dialogar. Assumeixen que tenen reptes propis als que van fent front però lamenten que el diàleg amb els altres queda molt condicionat per les urgències de finançament. Caldria fomentar marcs de trobada i de diàleg amb major profunditat per travar possibles aliances i desenvolupar capacitats i sinèrgies que reforcin el territori.

11. Pràctiques com el Voluntariat d’Empresa (o Corporatiu) sumen els punts de vista de les ONGs, de les empreses i de les persones i tenen un especial interès per a un TSR en la mesura que no solament fan una acció social o milloren els valors de l’empresa, sinó que faciliten que les persones que conformen una empresa i també els seus nivells directius es posin al servei de la comunitat i facilitin la capacitat de desenvolupar una millor entesa entre sectors i interessos.

12. El multilingüisme suposa un repte per a moltes organitzacions alhora que, en el cas de Catalunya, el repte de la cohesió social i la integració dels nouvinguts també té en la llengua un canal fonamental. Per això avui indubtablement la matèria lingüística té rellevància dins el concepte de l’RSE i caldria que fos més àmpliament considerada. Com a estratègia d'una organització socialment responsable, la política lingüística corporativa és la que conjumina l’ús de les llengües de treball o funcionals de l’organització amb el de les llengües del territori on presta serveis. Des d’un punt de vista de la cohesió social, el paper de les empreses pot ser fonamental per a ajudar a fer front al repte de la plena integració a la societat d’acollida.

13. En un TSR la incorporació de la Responsabilitat Social s’ha de produir en totes les organitzacions, fins i tot en el petit comerç, les microempreses, els professionals, ja que això ajuda a assumir col·lectivament el repte de millorar la societat.

14. Algunes organitzacions empresarials fomenten de manera rellevant les bones pràctiques i el compromís amb l’RSE. El seu rol és clau de cara a mostrar a les empreses, i especialment a les Pimes, el valor que aporta l’RSE i el retorn que té per al territori i per a les pròpies empreses.

15. El paper dels mitjans de comunicació és central de cara a poder divulgar l’RSE però per a això també cal que aquestes organitzacions assumeixin internament la gestió de la seva pròpia RSE. Els mitjans de comunicació poden suposar un factor d’arrossegament molt rellevant i pot accelerar les actituds corresponsables per part de la ciutadania.

16. Les caixes d’estalvis han anat recuperant el seu discurs fundacional i han anat incorporant l’RSE com una pràctica no vinculada només a l’Obra Social sinó al conjunt de l’entitat financera. La seva capacitat d’afavorir la innovació social, cercar l’eficiència i fomentar la participació de diferents parts les configura com un actor clau en la construcció d’un TSR.

17. En els territoris locals, el sector públic hi ha de tenir un paper clau en el lideratge, ja que articula de manera molt propera les necessitats i reptes de la societat i pot facilitar el diàleg entre les parts. Es planteja que el rol s’ha de basar més en el lideratge i facilitar la introducció de nous valors que un paper normatiu i d’obligatorietats.

18. Algunes organitzacions concerten interessos en el territori, actuen com a punt d’encontre de diàleg i fomenten línies comunes a partir de plans estratègics o altres accions. La implicació i confiança que hi tenen els diferents sectors els dóna una especial legitimitat. El marc de governança que faciliten és ideal per a incorporar l’RSE entre els seus valors i per a liderar veritables TSR.

19. Algunes empreses multinacionals tenen la capacitat de traslladar els valors de l’RSE i les seves pràctiques concretes en els diversos territoris on operen. Hi ha exemples de certs llocs on consideren algunes d’aquestes empreses més significatives com a empreses bandera del propi país. No solament milloren la sostenibilitat sinó que en certa manera són una representació i reforcen la identitat responsable de propi territori fet que realimenta el procés i el compromís col·lectiu amb l’RSE.

20. Desenvolupar un TSR sols serà sostenible si es vincula als diferents interessos legítims de cadascuna de les parts i als reptes del territori. Un TSR en darrer terme també es vincula a la sostenibilitat i a la competitivitat del propi territori i a l’equilibri entre aquests dos factors.

21. Desenvolupar un TSR té una expectativa de retorn que en gran mesura serà a llarg termini. En tot cas es plantegen diferents processos cadascun dels quals té un retorn en diferents moments. RS de cada organització, processos de diàleg, solucions, i atributs, aporten retorn en fases consecutives.

22. En el model europeu hi ha unes obligacions legals i unes responsabilitats públiques que suposen un punt de partida i que no es poden eludir. El model d’RSE en el nostre context europeu parteix de l’Estratègia de Lisboa que vol fer compatible una economia del coneixement amb la cohesió social. Construir territoris responsables en aquest context suposar partir d’aquest model i enriquir-lo amb el concurs de totes les parts, amb espais de diàleg i amb difusió de bones pràctiques. Un TSR ha de formar part d’un projecte de modernització del país que equipari creixement econòmic i cohesió social.

23. Per a fer possibles les sinèrgies cal partir de l’èxit en la missió de cadascuna de les parts. Un model col·laboratiu d’èxit per a un TSR ha de basar-se en l’excel·lència de cada part, on cadascú se centra en allò que és fort.

24. El concepte de TSR ens obre la perspectiva de desenvolupar la comptabilitat social, capturar certs valors que per al territori són rellevants però que no queden incorporats en la comptabilitat tradicional. El model de TSR també s’ha de poder monitoritzar, mesurant a partir d’indicadors concrets que incloguin el capital intel·lectual del territori, en les tres vessants de capital humà, estructural i relacional (afegitó desestimat ja que introdueix un element que, essent correcte, resulta limitatiu i pot desorientar, ja que n'hi ha altres elements com l'impacte ambiental, la cohesió social, l'inclusó, etc. que potser resultessin prvalents en aquest context).

25. Un TSR no està renyit amb la competitivitat però la primera condició per a poder establir un marc de responsabilitat és que les regles siguin iguals per a tothom. En un TSR cal garantir uns punts de partida que garanteixin la igualtat i que a partir d’aquí es pugui competir sanament sense excloure que sols les millors organitzacions sobrevisquin. Això no treu que les organitzacions més febles en el mercat, com el sector no lucratiu, no puguin merèixer una especial consideració per l’aportació especial que fan a la societat i per la necessitat que en un TSR hi hagi una diversitat de models que enriqueixin el diàleg i la capacitat de recerca de solucions a partir d’una intel·ligència distribuïda.

Proposta de canviar el terme "competitivitat" per "competència"